Les taules del casal

A la zona d’esmorzar del casal hi havia unes taules molt soses i des de la direcció del centre ens van demanar si les podíem decorar una miqueta. Nosaltres vam fer un disseny amb unes plantilles, com que som jardiners i jardineres vam fer dibuixos de flors i de plantes. Vam pensar que ens agradaria pintar amb esprais, i primer ho vam provar amb uns cartrons, per veure que quedava bé. Amb els grups de 2 o 3 vam mirar com quedava bé la composició i ja vam pintar amb els esprais, fora del casal. Van quedar molt bé, estem satisfets de la feina.

Dissenyant les plantilles:

 

Durant el procés de pintat:

Els fantàstics resultats finals!

 

Samir Dalouh

ESCOLA 25 DE SETEMBRE

Algun divendres del mes de febrer i març hem anat a l’escola 25 de setembre de Rubí. Jo intento anar-hi sempre, ja que és una feina molt enriquidora i molt “xula”. El primer dia vam estar podant, escombrant i netejant arbustos. El segon dia vam estar podant una tanca de separació de l’escola amb el carrer, i també escombrant. El tercer dia vam estar a les moreres, podant-les. Vam agafar unes escales, dues tisores de podar i dues serres i vam estar serrant les branques que molestaven.

Jesús Romero

Intentem sempre fer col·laboracions amb altres centres educatius, organitzacions… qui ens ho demani, perquè el fet de fer una feina real, que té una repercusió per altres, és molt més motivador, i fa que els alumnes treballin amb més ganes i més implicació. Són responsables del resultat, que és un encàrrec fet per altres, i per tant ha de quedar bé.

 

 

 

HIVERNACLE A CAN MONMANY

Des del dia  13 de gener i fins el dia 10 de març, tots els dilluns els alumnes del PQPI-PTT Sant Cugat anem a la maria de Can Monmany a fer diverses tasques dividits per grups. A un grup ens van dictaminar la tasca de refer l’hivernacle que semblava un gos vell, que espera que l’enderroquin sense fer soroll. Tot l’interior era ple de males herbes que arribaven fins el sostre. I a l’exterior no millorava, totes les plaques de plàstic transparent s’havier tornat de color fosc i quasi totes s’havien despenjat. Això i el fet que no hi havia porta, va facilitar la tasca de netejar l’interior. Aleshores, mentre uns netejaven, uns altres acabaven de treure les palques que hi quedaven

Aquí ja havíem deixat només l’estructura, l’esquelet, i estàvem preparant unes rases per enfonsar el plàstic amb que quedaria cobert l’hivernacle.

 

 

 

Un cop va estar tot net vam fer una rasa als dos costats més llargs de l’estructura, per després posar-hi un plàstic a sobre de l’estructura de maner aque hi quedessin les vores enfonsades a les rases. Després hi vam passar fil de niló en zig-zag per sobre, fixant-lo a terra amb unes piquetes.

Clavant les piquetes

 

 

 

 

 

 

 

 

El següent pas va ser fer les portes, que van ser fetes amb unes peces d’alumini, fixades entre sí amb cargols. Eren com un mecano gegant. Després vam cobrir-les amb el mateix plàstic que l’hivernacle i les vam col·locar a l’estructura

Muntant el gran mecano

Quan tot l’exterior ja estava fet, vam començar amb l’interior. Primer vam estendre una lona negra per tot el terra, perquè així no creixessin males herbes. Després vam fer una altra rasa aquest cop per passar la mànega per la instal·lació del reg. Un cop la mànega ja estava dins l’hivernacle vam instal·lar uns aspersors que estan controlats per un programador. També vam fer un camí al mig de l’hivernacle amb palets de fusta reciclats.

Així ja estava llest per posar les plantes i que creixessin sanes i fortes.

 Ivan Marco Sagau

Aquí es veu el camí central de palets i les portes encara no estan tapades amb el plàstic

 

Hivernacle enllestit, a punt per funcionar

 

TANCA ANTISENGLARS

Hem estat anant a Can Monmany, una massia agroecològica que està dins del parc Natural de Collserola. Hi havia un terreny ple de males herbes i soques d’arbres. Va venir un tractor a treure-les i a arreglar la terra. Era una part en la que no conreaven i volien començar a fer-ho. Calia però protegri-la dels senglars, que busquen l’aigua del reg per goteig i el menjar.

Picant per fer la rasa

 

 

 

 

 

 

 

Un cop la terra preparada dos companys i jo  vam fer una rasa envoltant tot el terreny amb pics i xapos. Quan va estar feta la rasa hi vam posar unes tanques de ferro separades, i després les anàvem unint amb un fil de ferro. Quan estava posada la tanca vam posar una malla més fina feta de fil ferro a sobre, perquè els conills no passin a agafar la collita que han plantat els pagesos al terreny. Va costar molt però va quedar molt bé.

Posant la malla petita pels conills a la tanca pels senglars

Christian Ferrer

Art floral: decoració d’un element arquitectònic. 5/02/2014

En Christian i altres companys lligant els joncs

Avui hem treballat molt a gust a la classe d’art floral. La professora ha portat una gran esfera de ferro, feta amb cables gruixuts. També ha portat uns joncs, i heures.  Hem hagut de decorar tota l’estructura, enrotllant la pilota per tal que quedés ben coberta de canyes. Aquest element serveix per decorar un pati, un menjador, etc. M’ha agradat molt perquè ha estat molt divertit

Amb la professora acabant d’omplir l’estructura

El resultat final

Lligar les canyes costava, perquè havíem de cobrir bé l’estructura però sense que es trenquessin. Els joncs eren bastant flexibles, però per altra banda eren durs de doblegar.

 

 

 

 

Al final vam tenir les dues boles decorades, i van estar fins al març al casal. Van tenir molt d’èxit. Si poden posar flors, també.

 

 

 

Autor: Christian Ferrer

 

 

 

 

 

 

Art Floral: sessió 15/1/2014. Decoratiu vegetatiu paral·lel

A la sessió d’avui farem uns centres decoratius que tenen el nom de vegetatius paral·lels. Es col·loquen les flors en paral·lel en el mosi, i d’aquí ve el nom de la composició. Totes les flors i elements els posarem a la mateix a altura.

Materials: lliri oriental taronja, iris blanca americana, fresia hibrida barreja lila i blanca, clavell rosa pastís, verd, sec, filferro, canya de bambú seca, mosi i safata baixeta quadrada.

El primer que farem serà netejar la flor, sempre es neteja una tercera part de la tija. També tallarem la punta de baix en diagonal per tal de poder clavar les flors i que aquestes puguin agafar l’aigua de forma òptima del mosi.

Un cop tenim les flors a punt preparem el mosi. L’hem de tallar de la mida de la safata i l’hem de mullar amb aigua, que quedi ben xop. Un cop el tenim a punt, podem començar a punxar els elements. Primer posarem el verd a la base, i el bambú. Continuarem omplint amb les flores, posant primer les més exuberants i combinant colors i texstures. La distribució ha de quedar recta i quadrada, sense sortir del recipient.

 

Autora: Marta Ballester Mitjans

Art floral: sessió 8/01/2014. Centre de taula

A la primera classe de floristeria vam aprendre a realitzar un centre de taula amb diferents tipus de flors com ara la gerbera, les roses, els crisantems i una varietat de clavells anomenats poetes, fulles seques de fals plataner i heura verda. Aquests dos últims elements s’utilitzaven per omplir la part inferior del centre de taula i no  tant per decorar, com fan les flors abans esmentades.

El primer pas va ser netejar les tiges de totes les flors, per donar-los millor aspecte abans d’utilitzar-les i per tal que es conservin més temps. Després vam fer un tall a la part inferior de cadascuna de les tiges en forma diagonal per tal que puguin agafar millor l’aigua i mantenir-se maques més temps. Un cop fet això les tornàvem a la galleda d’aigua perquè es conservin millor mentre es treballa amb elles.

Una vegada netes totes les flors vam agafar un test rodó i vam retallar el material on  ficarem les tiges de les flors clavades. El vam fer de la forma exacta del test i així vam aconseguir mantindre fixe l’estructura base. El material que fem servir s’anomena Mosi, és com una espuma que absorveix l’aigua i la va deixant anar per tal de mantenir les flors en bon estat.

El següent pas va ser començar a clavar l’heura i les fulles seques a la part inferior d’aquest material humit, posós i verd (mosi). Però no de qualsevol manera, sinò amb ordre i donant forma d’estrella de sis puntes, fent diverses capes aconseguirem cobrir tota la part baixa i així feia l’efecte d’una faldilla que tapava la major part del test.

Seguidament vam clavar les roses amb l’ordre explicat abans i afegint una al mig, després van ser les gerberes i els crisantems, que eren les flors més grans. Per últim ficàvem els clavells de poeta que omplien els espais vuits amb flors més petites i uns talls plens de fulles verdes.

 

 

 

Autor: Henoc Ballester Álvarez

 

Taller de floristeria

Aquest any novament hem iniciat el taller de floristeria. Durant 10 sessions la Michaela Schmidt florista i professora de l’Escola d’Art Floral de Catalunya comparteix amb nosaltres tot el seu bon fer professional i ens introdueix en el món de l’art floral. Aquest curs a més de gaudir de les fantàstiques creacions nosaltres i les famílies de l’alumnat, volem compartir-les amb els diferents serveis de l’Ajuntament de Sant Cugat. Per aquest motiu, coordinadament amb el PQPI-PTT d’auxiliar de vendes i amb el de muntatge i manteniment microinformàtic, hem ofert els nostres productes utilitzant les arts de la venda i tota la tecnologia al nostre abast. Així doncs us posem l’enllaç del nostre facebook i del Twitter per tal que pugueu veure com va la comercialització de les nostres elaboracions. Per altra banda, anirem penjant els materials i el procés d’elaboració de cada una de les composicions.

Enllaç del facebook:

https://www.facebook.com/pages/PQPI-PTT-Sant-Cugat-del-Vall%C3%A8s/356371787842645?fref=ts

Segueix-nos a Twitter: @pqpipttscugat

Visites al jardí botànic

L’objectiu de les visites al Jardí Botànic de Barcelona va ser observar les característiques que presentaven diferents espècies de plantes en dos moments de l’any: hivern i primavera.

D’aquesta forma vam poder reconèixer els diferents cicles de vida que han adoptat les plantes per adaptar-se al medi: perennes i caduques

Vam recollir tota la informació en fitxes, anotant la presència de fulles, flors i fruits de cada espècie i, comparant el seu estat en les dues èpoques de l’any.

Visita de Francesc Mauri

El dia 24 d’abril en Francesc Mauri va venir al PQPI-PTT de Sant Cugat a fer una xerrada sobre canvi climàtic. Ens va explicar com han variat les temperatures al llarg del segles , i ens va dir que de canvis climàtics n’hi ha hagut sempre. HI ha tres causes naturals que produeixen variacions en les temperatures: la inclinació de l’eix de la terra, l’activitat volcànica i l’activitat solar. Aquestes variacions naturals són molt lentes, passen al llarg dels segles, i això permet que tant la natura com les persones ens puguem anar adaptant. Els darrers 30 anys hi ha hagut un augment molt ràpid de les temperatures , cosa que ha fet que es sospités que no passava de forma natural, sinó que hi ha hagut la influència d’algun altre factor. El que s’ha vist és que l’acció dels humans ha accelerat aquest procés  a causa de la crema de combustibles fòssils.

Després d’explicar-nos tot això en Francesc Mauri ens va donar idees de com poder minimitzar el nostre impacte en tot aquest procés: evitar emissions de CO_2. Per aconseguir això podem utilitzar energies renovables que són il·limitades, contaminen el mínim, no contribueixen a l’escalfament i ens permeten la independència energètica. Com a exemples d’aquest tipus d’energies ens va parlar de la solar, l’eòlica, la geotèrmica, la mareomotriu i la biomassa.

Tenint en compte el nostre perfil professional la biomassa ens va interessar molt. La gestió eficient i racional dels boscos proporciona la matèria primera d’aquesta energia.  Com a  jardiners o personal forestal podem  fer la neteja dels boscos, la reforestació… de manera que es tregui un bon rendiment al bosc i se n’evitin els incendis. Les calderes de biomassa permeten un estalvi econòmic considerable, i a més garanteixen una font d’energia pròxima i autogestionada.

Una altra proposta per reduir les emissions de CO₂ que ens va fer va ser l’ús dels vehicles elèctrics (cotxes i motos). A part de no contribuir a l’escalfament també ens permet un estalvi en combustible de fins a 4000€ en un any.

Durant tota la xerrada vam rebre molta informació interessant que ens fa més conscients de les accions que podem fer per atenuar el procés de canvi climàtic.