BASSA DE L’HORT

A l’hort hi havia ja una bassa feta, però aquest curs l’hem fet millor. El primer que hem fet ha sigut treure tota la terra de dins i tota la tela que hi havia. Una vegada buida li hem fet una mica més de forma. A dins hem col·locat unes reixes de ferro, com una mena de malla que cobria tota la base i tots els costats.  Hem posat unes vigues de fusta al voltant, per fer els límits de la bassa quadrats. Hem hagut de tallar les fustes a mida. Després hem post ciment a dins, així quedarà impermeable i no s’escaparà l’aigua. Per poder posar les plantes hem enganxat pedres amb més ciment i li hem donat una forma rodona a la bassa. La part de fora l’hem omplert de pedretes blanques perquè quedi més bonic. Ara només falta que hi plantem les plantes i posem els peixos, i ja tindrem la bassa acabada.

Alejandro Serrano

BANCALS DE L’HORT

A l’hort del casal hem fet diversos bancals de tipus elevat aprofitant al màxim l’espai. Per això vam fer camins a banda i banda dels bancals rebaixant el nivell del sòl, així aprofitàvem la terra sobrant de cada camí per posar sobre del bancal i aconseguir més alçada. Un cop fets els camins els cobríem amb triturat de les podes de morera per poder caminar sobre ells i no deixar créixer tant les males herbes. Al nostre bancal hi vam fer un altre camí al mig per dividir-lo en dos, i així poder conrear diferents plantes en cada un tenint en compte la direcció en la que va el sol, perquè les més altes no molestin a les més baixetes si no en convé. En aquest últim camí, de l’amplada aproximadament d’una rajola, vam posar diverses en fila, alternant una si una no, per així aprofitr la terra d’entremig de cada rajola per plantar i tenir més espais verds i més collita. En el nostre bancal hem decidit plantar diferents varietats de tomàquets, enciams, blat de moro, albergínies, alfàbrega i altres plantes aromàtiques i medicinals com: calèndula, margarides, romaní, sàlvia, citornella, farigola i espígol. Això es va dur a terme després de posar-nos d’acord el meu company de bancal i jo, pr triar el que sembrar, tenint en compte les associacions de cultius, l’espai que tenim i el que hi ha d’haver entre una planta i una altra i el que més ens agrada menjar.

Henoc Ballester.

HORT 2013: EL COMPOSTADOR

Compostador: És un recipient on la matèria orgànica se sotmet a un procés natural de transformació amb el qual s’obté adob natural. El que tenim a l’hort l’hem construït amb palets reciclats i l’hem recobert amb roba de tomaquera.

El funcionament del compostador no necessita  cap mecanisme ni substància química. Per tant no té cap cost de manteniment.  Hi posem les restes de matèria orgànica que produeix el propi hort: males herbes, tronquets, canyes… Aquesta matèria si anés a la brossa aniria al contenidor marró.  Dins del compostador es va podrint a poc amb un grau d’humitat determinat. S’ha d’anar remenant el que hi hem posat, i s’ha d’aconseguir la humitat i la temperatura adequada. El nostre contenidor potser té algun espai que no permet mantenir aquesta temperatura tot l’any, i per altra banda hi ha molt residu de fusta i canya, que triguen molt més a patir el procés de descomposició. Poc a poc, però anirem obtenint un compost prou adequat.

Autor: Marc Cebrian

HORT 2013: LES CEBES

La ceba pertany a la família de les Liliàcies (all, porro …). La ceba és la part que queda enterrada en forma de bulb. Nosaltres tenim a l’ hort dos especies de cebes : la ceba blanca (varietat de cebes que a l’engreixar es recullen i s’emmagatzemen esteses en un lloc fresc, nosaltres però les hem collit tendres i ens les hem menjat així, ja que no tenim espai per fer-les assecar)   i la ceba de figueres (La ceba de Figueres és de sabor suau, no acostuma a picar). Algunes de les cebes que teníem es van espigar i van acabar fent flor. En aquesta flor hi ha la llavor, que podem recollir per tal de plantar-ne el curs vinent. La producció de cebes, que vam plantar amb planter cap al mes de febrer-març, ha estat prou bé, ja que han sobreviscut totes les plantes i han fet fruits d’una mida prou adequada. Les hem arrencat a principis de juny.  Collir-les ha estat una experiència divertida, sobretot amb els nens i nenes de P4, ja que més d’un/a ha caigut de cul en l’ intent.

Autor: Marc Cebrian

HORT 2013: MADUIXOTS

MADUIXOTS

A l´hort de PQPI PPT hem plantat maduixots.  El Maduixot (Fragaria x ananassa) és una planta híbrida . És una planta més grossa que la maduixera. És un híbrid obtingut del creuament de Fragaria chiloensis (de Xile, on s’anomena frutilla) i Fragaria virginiana (d’Amèrica del Nord).

El maduixot té molta vitamina C, vitamina A sota la forma del precursor  β-carotè i, vitamina B9 (àcid fòlic).

El maduixot és botànicament un fals fruit. Els veritables fruits són les petites llavors que hi per sobre.

A l’hort vam plantar planter al més de març i hem començat a veure els primers fruits cap al més de maig i juny. Malgrat ser maduixots, com que els conreem a partir de l’agricultura ecològica i deixem madurar el fruit a la mata, són molt gustosos i olorosos. Aquest any la primavera ha estat molt freda, per tant no hem vist una producció abundosa i constant fins a finals de juny  principi de juliol. Nosaltres no hem posat plàstic a terra ni hem tapat les plantes, per tant algun dels fruits ha esta atacat pels llimacs. Malgrat tenir molts pugons a l’hort, aquests no han infestat les plantes, han optat per anar a les faveres.

Per altra banda hem pogut observar la reproducció per esperons, ja que s’han anat expandint les plantes per tot el bancal on les vam posar.

Autor: Michael Esnaider Luna

HORT 2013. LES CARXOFERES

La carxofera és una planta que, té unes tiges gruixudes i unes fulles bastant llargues i de color verd. A la part de dins de la fulla té una fibra blanquinosa. La carxofa és la flor, encara no madura, de la carxofera.Nom científic: Cynarascolymus

La carxofa no aguanta temperatures inferiors a 4ºC i tampoc gelades. Si passa això costarà que la planta sobrevisqui.

És planta a l’agost  es recull al gener si tot va bé.

El tipus de reg utilitzat per a les plantacions de carxoferes és el reg per estesa, comú en tots els conreus deltaics. Al nostre hort fem reg per goteig

Una carxofera viu un mínim de 2 anys i un màxim  de 5.

Valors nutricionals de la carxofa:

Aigua: 83%              Greixos: 0,4%

Proteïnes: 3%          Glúcids: 10,6

Calories: 63 kcal      Calci: 43mg

Hi ha força varietats de carxoferes com ara: madrilenya, romanesco, espinóssard

Autor: Oriol Esteve Pujol

HORT 2013: L’ENCIAM

L’enciam és una planta conreada de la família Asteraceae originària d’Europa i Àsia a partir de varietats silvestres com lactucaserriola.

Conreu: Hi ha diferents  varietats d’enciam . No és gaire resistent al fred, i si hi ha glaçades les fulles es tornen vermelles. Les varietats s’agrupen segons la seva forma.

La sembra es fa en un viver i es trasplanta després d’un mes. Perquè surti de presa i sigui tendra necessitarà molta aigua. A l’estiu no li va malament una mica d’ombra.

Malalties i plagues: Les plagues més comunes en l’enciam són unes mosques blanques i petites que tenen una mida d’uns 3mm que xuclen la sàvia de les plantes mitjançant les fulles.

Al nostre hort tenim enciams meravella,i enciams de la varietat romana

Autor: Carlos Diaz