L´’últim dia del segon trimestres el nostre profe de jardineria, en Jordi Gil, ens va portar a trepar arbres amb un equip d’escalada en una rotonda on hi havia un cedre molt alt. Va penjar unes cordes i ens feia posar un arnés de seguretat. Ens va explicar molt bé com es feia, havíem de fer uns saltets amb els peus junts, sense balancejar-nos i anàvem pujant. Va ser molt diviertit.
Eric Ayala
Hem fet una consulta a en Jordi Gil de tot el procés que s’ha de fer per fer una trepa ben feta i amb seguretat, i ara intentarem reproduir tot el que ens ha explicat. El primer que cal fer és triar un arbre adequat, que tingui una bona creu en un punt ni molt alt ni molt baix, sobretot per quan s’està aprenent. 
El següent que fem és tirar una “hondilla”, o sigui un contrapés lligat a un fil acertat (que llisqui ve per l’escorça) i que passi per una bona creu de l’arbre, amb branques que aguantin. A un extrem hi ha el contrapés i a l’altre la corda per la qual volem pujar, que la fem passar per la creu de l’arbre, quedant així un extrem a cada banda. La corda en un dels seus extrems té un accessori que ens permet lligar-la amb un mosquetó a l’arnés que portarem col·locat. A l’altre extrem es posa un accessori mecànic (long Jack, aparell que es posa en lloc del nus i que està homologat per resistir la fricció) o físic (nus Prussik, o nus de seguretat i fricció) que és el que permet pujar el nostre pes al llarg de la corda. Són dos elements diferents que ens permeten pujar amb seguretat. 
Un cop s’està assegurat per pujar s’ha de tibar la corda cap a un mateis i fer un moviment de maluc que t’impulsa mentre amb la mà vas pujant el nus, tot remuntant-lo per la corda. No et pots balancejar, i malgrat l’ajut del nus o del long jack s’ha de fer esforç per anar pujant. 
També es pot pujar amb l’ajut d’un puny, que és una eina que penja de la corda i que et permet pujar amb menys esforç. Es posa en un extrem i a l’altre s’hi fa una baga on hi va el peu i es va fent cadireta amb el peu i es va fent pujar la corda amb el puny.
Els jardiners que van a podar pugen sempre amb una baga lateral i una ventral, per així estar més segurs i tenir més mobilitat un cop arriben a una branca en la que es poden recolçar. Així poden treballar millor.
miralhort 